GALLINA PENEDESENCA
Amadeu Francesch Vidal
- Descripció de la raça.
3.1 Característiques morfològiques
En el gall: Cap una mica allargat i ampla. Cresta senzilla, mitjana, amb cinc o sis dents i apèndixs a cada costat del seu lòbul posterior. Barbetes mitjanes i penjants. Orejillas oblongas i de color blanc vorejat de vermell. Bec allargat, una mica corb i fort. Ulls ovals. Coll regularment arquejat. Tronc més aviat curt, ample i inclinat cap a enrera. Dors arrodonit. Pit allargat i prominent. Cua oberta i inserida en angle entre 45 º – 90º per sobre de l’horitzontal. Ales grans i inclinades. Cuixes mitjanes i visibles. Tarsos de longitud mitjana, fins i de color pissarra o blanc segons la varietat. En la gallina, a més de les descripcions fetes pel gall cal destacar com a diferencials: Ales més horitzontals i cresta caiguda cap a un costat. Es presenta en les varietats negra, aperdiuada, blat i barrada.
En la varietat Negra els pollets són negres amb blanc a la zona ventral, a les puntes de les ales i a la cara. És normal que la pell de la totalitat o part dels dits dels pollets sigui blanca. El plomatge juvenil, tant en el mascle com en la femella, és negre esquitxat de blanc en aquelles zones que era blanc el plomissol del pollet. Els adults acaben sent completament negres amb les potes negre pissarra i les plantes blanques.
En la varietat Aperdiuada els pollets són esblanqueïts amb tres ratlles marrons al dors, taques del mateix color damunt del cap i una ratlleta a banda i banda de la cara seguint la línea de l’ull; les potes són fosques. En el plomatge juvenil ja comença el dimorfisme sexual en el color, la polleta és daurada amb franges negres paral·leles en cada ploma i més o menys esquitxades de negre les caudals i remeres. El pollastre té la mateixa coloració en el dors però el pit és negre esquitxat de roig. Els adults presenten un dimorfisme sexual ben marcat. La gallina conserva les mateixes tonalitats de color que la polleta però les franges negres paralel.les es converteixen en franges el·líptiques més o menys ben marcades, el subplumó és gris El gall tendeix a tenir el pit completament negre, a voltes amb alguna ploma roja (que sol desaparèixer passats els 6 mesos de vida), la capa és daurada i el subplomó, gris. Les potes són de color pissarra.
En la varietat Color Blat els pollets són blanc esgrogueïts amb les potes blanques, la major part de les vegades amb una taqueta marrón damunt del cap i altres també amb algun reste del mateix color en el dors. En el plomatge jovenil també comença el dimorfisme sexual en color, la polleta és assalmonada clara amb un contrast entre el plomatge dorsal i ventral essent aquest bastant més clar, el pollastre combina el roig i el negre en el dors, essent negre la zona ventral que va des del pap fins la cloaca podent trobar alguna ploma roja a l’alçada de l’abdomen; en els pollastres joves és característic el color blanc que va des de la gola fins al pap. La gallina conserva els mateixos colors que la polleta però el gall es torna del mateix color que el de la varietat aperdiuada i és dificil diferenciar-los, els dos prenen el color del gall salvatge. Només pel color del subplomó que en aquest cas és blanc, en lloc de gris, i pel color de l’esperó que en aquest cas és blanc en lloc de negre, és possible diferenciar-los. Les potes d’aquesta varietat són de color pissarra clar.
En la varietat Barrada el dimorfisme sexual en el color ja comença en el plomissol dels pollets, la femella és marró amb una taca blanca damunt del cap i el mascle és marró molt esblanqueït en la zona dorsal. Els colors de base dels joves i adults són com els de la varietat aperdiuada però una mica més pujats de color en la femella, ara bé aquí s’hi afegeixen franges clares o esblanquïdes en tot el cos. Les potes són blanques, ja que el mateix factor genètic que produeix les franges blanques en el plumatge i les marques blanques dels pollets, impedeix que els pigments negres es dipositin damunt la pell de les potes, mostrant el seu color de base que és blanc, no obstant és possible trobar alguna taca pissarra.
3.2 Característiques relacionades amb la productivitat
És una au lleugera, molt rústica i amb bona vitalitat. Ressistent al calor i al fred. De temperament inquiet. Closca de l’ou marró vermellós molt intens.
Les polletes inicien la posta entre els 4,5 i els 5,5 mesos de vida, encara que n’hi puguin haver algunes que ho facin cap els 4 mesos. Al començar la posta les polletes negres hauran consumit al voltant de 9 kg de pinso i les de les altres varietats al voltant de 8 kg. El pes de la polleta a l’inici de posta és al voltant de 1,5 quilograms en la varietat negra i de 1,3 kg en les altres varietats. La gallina adulta en la varietat negra pesa entorn d’uns 2,2 kg i 1,8 kg les altres varietats. El número d’ous promig que hom espera obtenir en una població de raça Penedesenca al final del primer any de posta és d’uns 150, excepció feta de la varietat negra que un procés de millora genètica i la psota s’ha situat a 200 ous a l’any. En aquest moment la gallina haurà consumit uns 55 kg de pinso. Els ous tenen la closca marró rogenc força intens, però amb certa variabilitat d’intensitat.
En el primer any de posta els ous arriben a pesar al voltant de 60 g i és més aviat en la segona posta que són de bona grandària. Els pollastres de la varietat negra assoleixen els 2,2 kg cap els 4,5 mesos de vida i els de les altres varietats cap els 5 i una mica més. Cap els 4,5 mesos arriben a la maduresa sexual havent consumit uns 12 kg de pinso en la varietat Negra i 10 kg les altres varietats, el gall adult pot arribar a pesar cap a 3 kg en la varietat Negra i 2,5 kg en les altres varietats.
Al voltant d’un 14% de les gallines es posen lloques i poden incubar els propis ous, presentant un bon comportament matern. De totes maneres, la forma més habitual de reproduir-la és mitjançant una incubadora. Els galls joves, entre les 30 i 50 setmanes de vida i en una proporció d’un gall per 10 gallines, donen una fertilitat dels ous situada cap el 90%. La incubabilitat de l’ou fèrtil se situa entre el 80 i el 85% i l’eclosió promig que n’hem d’esperar ronda al voltant d’un 72%.
3.3. Productes d’interès generats per la raça
Un dels atractius de la raça Penedesenca, per a petits criadors, és la producció de l’ou característic de la raça amb la closca marró rogenc molt intens, que va destinat principalment al consum familiar. Es tracta d’un ou molt atractiu a nivell comercial, però com hom pot deduir de les dades anteriors acaba resultant bastant car en arribar a un consumidor final.
Actualment, després dels treballs de millora genètica s’obté, de la varietat negra, un pollastre rendible per a ser produït en condicions de llibertat. En el Penedès se li ha donat el nom de Gall del Penedès i de forma general es coneix com a Penedesenca Negra Millorada per diferenciar-la de la no millorada que denominem com a Penedesenca Tradicional. El pollastre millorat arriba als 2,2 kg de pes viu a les 11 setmanes de vida amb un índex de conversió de 3,1. L’edat de sacrifici óptima per gaudir de la qualitat de la seva carn es troba entre les 14 i les 16 setmanes de vida amb un pes viu al voltant de 3,5 kg amb un índex de conversió al voltant de 4. Se n’està obtenint una carn que va essent molt apreciada i que destaca pel seu baix contingut en greix, la seva tendresa i la seva sucositat.
Se n’éstan produint al voltant de 70.000 a l’any, dels quals un 95% s’engreixen a Catalunya i el 5% restant a altres comunitats autònomes. A Catalunya el podem trobar, entre bastants altres llocs, a tendes de Vilafranca del Penedès i de la Boqueria a Barcelona.