OCA EMPORDANESA
Amadeu Francesch Vidal
- Origen i historia
Segurament l’origen de l’oca Empordanesa és el mateix que el de les altres races d’oques europees. Totes elles provindrien de les poblacions d’oques salvatges Grey-lag encara existents a Europa El nom que va rebre d’oca empordanesa, li va ser atribuït per haver estat més comú a les comarques de l’Empordà (Girona).
Les primeres cites que tenim sobre aquestes oques daten de finals del segle XIX, però en aquell moment encara se les coneixia com a “oques del país” o “oques blanques”, molt habituals a Girona i Barcelona. Ens consta que en el 1928 ja es presentaven aquestes oques del país amb monyo en les exposicions. Agenjo Cecilia en el 1950, a la seva Enciclopèdia d’Avicultura, ja dóna el nom “d’oca de l’Empordà” a aquestes oques, i en la seva descripció deia que es podia trobar amb monyo o sense monyo. L’any 1957 José Mª Echarri afirmava que a Espanya el principal nucli de cria d’oques se centrava a l’Empordà, on es criava la famosa “oca Empordanesa”, esvelta, blanca i amb monyo o sense ell. Però el patró definitiu que s’ha anat adoptant a Catalunya, a la resta de l’estat espanyol i ja en aquests moments a Europa, va ser confeccionat per Pere Vacarisas Martorell en el 1992. Vacarisas, en aquell moment, un important criador de la raça a la seva granja de palmípedes de Reus, es va basar en el patró d’Agenjo Cecilia, però va establir definitivament el monyo com una característica racial sense excepcions.
- Distribució geográfica
El Baix Empordà (Girona) va ser el principal centre de cria d’aquesta oca. Actualment no és una zona que destaqui de d’altres i a Catalunya la podem trobar a totes les comarques. També es cria en molt petits efectius en altres comunitats autònomes. Es fa difícil precisar quantes oques empordanesas hi ha a Catalunya actualment. França i Alemanya ja la tenen inclosa en els seus llibres de patrons avícoles. A Alemanya és criada pel Club de Races Avícoles Catalanes “Sonderverein der Züchter Katalanischer Hühnerrassen”
- Descripció de la raça
És de color blanc i de talla mitjana. És esvelta però de gran volum. És un animal rústic i de caràcter, que defensa el territori que ocupa, sobretot durant l’època de zel, per aquest motiu se l’ha utilitzat molt, i encara es fa, com a guarda de les masies en substitució d’un gos.
3.1 Característiques morfològiques
L’Oc: Cap arrodonit, sense papada, amb monyo i amb amples mandíbules que s’estrenyen regularment cap al bec. Ulls arrodonits amb l’iris blau cel. Bec mitjà sense continuïtat amb el front i de color ataronjat amb la punta rosada. Coll llarg i lleugerament corb. Dors llarg i arrodonit. Pit de port alt, arrodonit i pla. Cua lleugerament aixecada. Abdomen ben desenvolupat amb doble borsa. Ales grans, llargues i amb les puntes entrecreuades sobre la cua. Cuixes tapades pel plomatge. Tarsos mitjans i de color rosat. L’Oca és com el mascle, però amb el coll una mica més curt i la borsa ventral més desenvolupada.
3.2 Característiques relaciones amb la productivitat
Està molt poc estudiada. És un animal monògam. Amb pesos al voltant de 5,5 kg la femella i 6 el mascle. Menja poc en relació amb el volum corporal i pastura en abundància si disposa d’herba. S’han observat postes mitjanes de 65 ous anuals amb un pes mig de l’ou de 145 g el primer any, podent arribar als 200 g en els següents anys de posta, que poden arribar a ser 10.
- Situació actual i cens
AVIRAUT, una petita empresa de Cambrils, especialitzada en avicultura de races autòctones ha estat conservant una población d’unes 12 parelles. A l’hora, durant l’època reproductiva, que va de gener a juny, ha subministrat exemplars durant uns 8 anys. A rel de l’activitat d’aquesta empresa, fa uns dos mesos ha sorgit una associació de criadors que porta per nom Associació per a la Conservació i Estudi de l’Oca Empordanesa, que preté promoure la creació del seu llibre genealògic i realizar activitats per a estudiar-la i caracteritzar-la.
Es fa difícil concretar el número d’efectius que hi pot haver en aquest moment, però sembla que l’existència de 70 parelles està assegurada.
- Adreces d’interés
En aquests moments sembla que l’entitat que està subministrant pollets d’oca Empordanesa amb certa regularitat durant l’època reproductiva és AVIRAUT, que es pot contactar a través de AVIRAUT@terra.es.
- Bibliografia
Agenjo, C. (1950). Enciclopedia de avicultura. Espasa- Calpe, S.A. Madrid.
Casanovas, P. (1996). La Oca del Empordà. Arte Avícola 12: 16 – 19.
Parés, P.M.; A. Francesch; J. Jordana i X. Such. (2006). Catalans de pèl i ploma -Races domèstiques de Catalunya. Editorial Lynx – Barcelona.