Amadeu Francesch Vidal
Origen i història
La raça Prat va tenir el seu origen en el conjunt de gallines i galls que eren freqüents en la zona del Delta Llobregat. Ja en l’Edat Mitjana als comtes de Barcelona els agradava que els paguessin els impostos amb pollastres i capons d’aquella zona. A la fi del s. XIX es va començar a definir i seleccionar. En això van participar alguns avicultors dirigits pel professor Salvador Castelló. Van fixar una varietat lleonada i una altra de blanca. Castelló, ja entrat el s. XX, es va encarregar del seu reconeixement per la Entesa Europea d’Avicultura. L’expansió va començar cap a l’any 1920 i va durar fins al 1960. Va haver un nombre important d’explotacions avícoles que van utilitzar aquesta raça com a ponedora. Entre elles va destacar la granja Colominas de l’El Prat de Llobregat, on també es va portar a terme una important labor de selecció productiva. Es va extendre per tot Espanya i bona part d’Europa i fins i tot per diversos països americans. En Amèrica del Sud va passar de denominar-se Catalana del Plata. Al voltant de l’any 1965 amb l’aparició de les gallines híbrides es va iniciar la decadència i va anar quedant en mans de criadores aïllats, com animal ornamental, o com productora dels ous de la casa i el pollastre de Nadal. Amb això va entrar en una situació crítica de conservació. A l’any 1974 un grup d’antics avicultors de la raça, animats per l’Ajuntament de El Prat de Llobregat, constataven que en el terme del Prat i proximitats, es continuava criant. Desde llavors l’Ajuntament del Prat, la Diputació de Barcelona i el Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya han col·laborat i vetllat per la seva millora i conservació. En el 1985 incorporava una població de 300 gallines i en el 1986 es constituïa l’Associació de Criadors.
Distribució geogràfica
A Catalunya la podem trobar en totes les comarques, però principalment en la seva zona d’origen, concretament al Prat de Llobregat i voltants. També s’està criant en pràcticament totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol, entre les quals podem destacar Andalusia. També se la pot trobar per diferents països europeus, ja des que es va iniciar la seva estandardització a principis del s. XX. Entre aquests països podem destacar Alemanya, França, Holanda i Itàlia,on figura en els seus respectius llibres de patrons avícoles. També, des de l’inici, és possible trobar-la a Amèrica Central i del Sud.
Descripció de la raça
Característiques morfològiques
En el gall: Cap moderadament gran, ampla i allargada. Cresta simple, més aviat gran, amb cinc o sis dents. Barbetes grans i colgantes. Orejillas oblongas i de color blanc. Bec més aviat llarg i arquejat. Coll més aviat llarg, alçat i arquejat. Tronc llarg, ample i lleugerament inclinat cap a la cua. Dors més aviat llarg, ample i pla. Pit ample, allargat i prominent. Cua duta en angle de 40º a 45º sobre la linea del dors. A les grans. Cuixes més aviat llargues. Tarsos de talla mitjana i de color blau pissarra. En la gallina, que coincideix amb el gall, tot salvant les diferències degudes al sexe, cal destacar: bec menys arquejat, barbetes gairebé rodones i cresta caiguda cap a un costat. Està en plomatge lleonat i blanc.
En la varietat lleonada els pollets típics són de color uniformement ataronjat fosc amb una taqueta negra al cap, ara bé dins d’un grup de pollets en podem trobar una certa proporció amb ratlles fosques al dors i taques fosques al cap, com també alguns de quasi tots grisos. No obstant, els que estan relacionats amb un color de plomatge més d’acord amb el patró són els primers. En els adults destaquen les seves plomes d’un ros fosc viu sense arribar al rogenc, amb un to més pujat en el gall, especialment a les plomes del coll i del dors, que són lluents, com envernissades, i en la gallina d’un ros fosc uniforme. Les plomes caudals del gall són de color negre verdós amb reflexos metàl·lics i ben negres en la gallina.
La varietat blanca té tot el plomatge completament blanc.
Característiques relacionades amb la productivitat
Au de port més aviat lleuger i molt rústica. Resistent a la calor i al fred.
Pel que fa al que denominem raça Prat Tradicional, les polletes inicien la posta entre els 4,5 i els 5,5 mesos de vida, encara que n’hi puguin haver algunes que ho facin cap als 4 mesos. En començar la posta hauran consumit uns 9 quilos de pinso. El pes de la polleta a l’inici de posta és al voltant de 1,5 quilos aproximadament, que arriba als 2,2 quilos en ésser gallina adulta. La mitjana del nombre d’ous en la raça Prat al final del primer any de posta és de 150. En aquest moment la gallina haurà consumit uns 55 quilos de pinso. Els ous tenen la closca rosada i són de bona grandària, ben aviat arriben a pesar entre 60 i 65 g.
Els pollastres assoleixen els 2,2 quilos cap els 4,5 mesos de vida moment en el qual també arriben a la maduresa sexual i han consumit uns 12 quilos de pinso. El gall adult pot arribar a pesar al voltant de 3 quilos.
Al voltant d’un 15 % de les gallines es posen lloques i poden incubar els propis ous. Si es dóna el cas, solen portar la incubació a terme i tenen un comportament matern excel·lent vers els pollets nounats. No obstant, la forma més habitual de reproduir-la és mitjançant la incubació artificial en una incubadora. Els galls, en època fèrtil i en una proporció d’un gall per a 10 gallines, donen una alta fertilitat dels ous, que se situa entre el 90 i el 95 %. La incubabilitat de l’ou fèrtil es troba entre el 80 i el 85 %, amb la qual cosa l’eclosió mitjana que n’hem d’esperar ronda al voltant d’un 75 %.
Productes d’interès generats per la raça
El pollastre de raça Prat és criat en diferents comunitats autònomes. No obstant això, solament a Catalunya sota el reglament d’una IGP (Indicació Geogràfica Protegida) s’obté un producte amb denominació i que és conegut com “Pollastre i capó del Prat”. És l’únic producte avícola de l’Estat Espanyol que té concedida na IGP per la Comunitat Europea. Només la poden posseir els pollastres i capons criats en explotacions situades en els termes municipals de Castelldefels, Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Gavà, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans i Santa Coloma de Cervelló.
Per intentar solucionar el problema que dificultava la comercialització al llarg de tot l’any, cap al 1987 els productors van proposar a l’IRTA millorar genèticament unes poblacions de raça Prat i obtenir-ne el pollastre amb unes quantes setmanes menys de criança sense alterar-ne els valors organolèptiques i culinàris.
Cap al 1995 ja s’obtenia el pollastre millorat, que poc a poc s’ha anat utilitzant en els àmbits més productius sense perdre el tipus tradicional, que intervé en la seva obtenció. El pollastre que s’utilitza dins de la IGP és el millorat.
El pollastre millorat escurça 6 setmanes el temps per aconseguir el pes mínim que es demana per al sacrifici, que és actualment de 2,2 quilos (ha passat de les 20 setmanes d’engreix a les 14). Així mateix, el pollastre millorat per aconseguir els 2,2 quilos necessita 5,3 quilos menys de pinso. Per altra banda si el millorat el portem a les 20 setmanes de vida pesa uns 3 quilos en front dels 2,2 que pesa el tradicional. L’edat de sacrifici òptima per gaudir de la qualitat de la seva carn està entre les 15 i 18 setmanes de vida.
Hem comprovat si la carn del pollastre millorat havia sofert algunes variacions de tipus qualitatiu respecte del tradicional. En aquest sentit s’ha vist que no, que no ha augmentat l’engreixamet de la carn, que és caracteritza per ser molt baix i està comprès entre el 0,4% i el 1,5% en carn fresca. Tampoc han variat els atributs d’olor, gust i textura de la carn. Destaca un gust ben diferenciat del pollastre convencional, una carn fibrosa i molt poc pastosa. Només el fet de que es pugui sacrificar més jove fa que la carn sigui una mica menys fibrosa i una mica més tendra, però això no fa perdre l’atractiu dels consumidors habituals i apropa el producte a uns consumidors que abans trobaven la carn “massa feta”. Per altra banda la cria del millorat es pot portar fins a la mateixa edat que necessita el tradicional per a ser sacrificat i així aconseguim un pollastre amb quasi un quilo més de pes sense altres variacions.
Considerant el pollastre millorat podem considerar que s’en produeixen uns 16.000 a l’any, dels quals 4.500 es comercialitzen amb la marca de la IGP i dels restants un 60% s’engreixen a Catalunya i l’altre 40% repartits per les diferents comunitats autònomes.
La raça Prat respon molt bé als efectes de la castració. Els capons de raça Prat es comercialitzen bàsicament per les festes de Nadal, essent-ne un producte típic. Solen ésser animals nascuts el mes d’abril i castrats el mes de juny, per tant un capó quan es comercialitza té uns 8 mesos de vida, havent consumit cap a 30 quilos de pinso. Un capó de raça Prat pot arribar a pesar entre 4,5 i 5 quilos. Si s’utilitza el pollastre millorat és fàcil arribar als 5,5 quilos.
Cens
Pel que fa a censos, per tal de tractar-ho objectivament, ens hem de referir al nº d’exememplars que tenim inscrits en aquest moment en el registre genealògic que són 643 femelles i 414 mascles. Aquests animals tenen la particularitat de que coneixem quin és el pare i la mare de cada un d’ells, quins són germans complets i totes les relacions de parentiu que hi ha entre ells. Es fa difícil fer una estima dels exemplars que poden existir fora d’aquest registre, però podem destacar que durant l’any l’associació dxe criadors subminitra al voltant de 4.500 pollets, el 45% dels quals es distribueixen per Catalunya i l’altre 55% per les altres comunitats autònomes. No obstant, si tenim en compte que any rera anys es repetixen bona part dels criadors que fan les comandes podem concloure que els pollets que es distribueixen al llarg de l’any contribuiexen poc a fer augmentar els efectius de la raça, més haviat es destinen els pollastres a la producció de carn i les gallines a producció d’ous, essents substituides quan finalitza l’època productiva. De totes maneres, com que se sap on estan localitzats constituexen una seguretat més cara a la conservació de la raça.